Altra vegada, com serà tradicional a partir d’ara cada mes d’octubre ha sortit el problema de desplaçament a l’institut dels alumnes d’Òdena, i de tots els municipis que no tenen institut.

Conceptes previs a tenir en compte, agradin o no.

Parlem dels alumnes que, després de l’ESO (ensenyament obligatori) passen a fer el batxillerat.

Mai hi ha hagut cap administració, i que jo sàpiga cap ajuntament, que s’hagi fet càrrec d’aquest transport. En aquesta mateixa situació es troben tots els estudiants que fan un mòdul professional i que a vegades no es tenen en compte, però que tenen el mateix problema o la mateixa necessitat i per tant que tindrien el mateix dret, si aquest existís.

Després del batxillerat, els alumnes que vulguin fer estudis universitaris es trobaran amb el mateix problema que molts alumnes de Catalunya: també hauran de fer front a les despeses de transport per anar a la universitat, molt més elevades que les de portar un estudiant a l’Institut d’Igualada.

Mai a Òdena s’havia posat de manifest aquest problema, el que no vol dir que no existís.
Recordo com alcalde una reunió l’octubre de 2014 amb pares d’alumnes que van als instituts d’Igualada en que motivaven la queixa perquè deien que ara el problema era més important. No és cert, el problema no és més important però afecta a més pares perquè puja una generació que va augmentar d’alumnes i per tant el problema afecta a més alumnes, però el problema no és més gran.

Al llarg del temps tots els pares dels diferents indrets d’Òdena s’han buscat la vida per fer arribar els alumnes a l’Institut corresponent, de batxillerat o de professional. És bo recordar que en pocs anys, l’escola d’Òdena ha passat d’una línia a dues en tots els cursos (si no vaig errat). No oblidem però que la població d’Òdena dels darrers anys no només no es manté si no que porta dos anys de reducció.

Ara, en un moment en que encara augmenten els alumnes a ESO i Batxillerat sembla que el problema es més gran, els pares s’ajunten, parlen i creuen que el problema és més gran del que era abans i es dirigeixen a l’Ajuntament com administració més propera al ciutadà per reclamar. Res ha canviat. Va passar l’any passat i ara torna a passar.

Tenen raó els pares de reclamar el transport del fill a l’ensenyament no obligatori?
Jo crec que no, però es una opinió personal. Més encara si tenim en compte que els pressupostos municipals van de baixada, i el 2016 no crec que sigui un excepció, és clar que sempre queda allò de criticar la Fira de la Vinyala i dir que si que hi ha diners per les cargolades però que no n’hi ha per l’educació del nostres fills. Això és demagògia (habitual del PSC quan està a l’oposició). Ja s’ha vist que va passar amb la Llar d’Infants l’Avió de Paper, i tant que l’oposició del PSC en va criticar el tancament i ara no ha estat valent d’obrir-la aquest setembre i no ho farà l’any que ve, i a sobre ha fet la Fira de la Vinyala. “Un plato es un plato y un vaso es un vaso” com deia Rajoy.

ACTORS EN EL TEMA DEL TRANSPORT ESCOLAR

• Consell Comarcal. Gestiona el transport escolar obligatori, és a dir, transporta els alumnes d’Òdena que fan ESO.
• El Consell Comarcal té la Consellera Vanessa Fernández Arroyo (CDC) regidora de Piera que és responsable d’Educació. Entenc que d’ella depèn els transport escolar.
•  Consell Comarcal. Actualment hi ha una consellera que és regidora de l’Ajuntament d’Òdena, la Maria Sayavera (ERC), que va ser regidora d’ensenyament a Òdena en el passat mandat i coneix millor que ningú la problemàtica. Ara a més és Vice Presidenta Cinquena del Consell Comarcal i responsable de l’Àrea de Serveis Territorials. Maria Sayavera no té responsabilitats directes en l’Àrea d’Educació però és Vice Presidenta Cinquena del Consell i membre de la Junta de Govern del Consell Comarcal. Amics i votants d’ERC d’Òdena, aquest és el vostre link.
•  En el passat mandat, l’únic conseller regidor de l’Ajuntament d’Òdena va ser Francisco Guisado Santano que mai va fer res per l’Ajuntament d’Òdena des del Consell Comarcal en quatre anys d’escalfar la cadira i cobrar les assistències. En qualsevol cas si ho va fer no m’ho va dir i mai ni va explicar cap actuació seva al Consell Comarcal. Les actes dels Plens municipals estan a la web municipal i no hi consta cap actuació.
•  MONBUS. És l’empresa de transport contractada pel Consell Comarcal per realitzar el transport pels alumnes d’ESO. A la vegada té concessions de línies de transport que a vegades se solapen i per tant poden portar passatgers que paguin un bitllet.
• Ajuntament d’Òdena. No pinta res en aquest tema. És l’eina que utilitzen els pares per vehicular les queixes com administració més propera i que pot ser la més sensible a entendre i mobilitzar-se per les pressions dels ciutadans. Quedi clar però, que l’Ajuntament d’Òdena no té cap responsabilitat ni atribució en aquest tema. Per tant només té sentit anar a l’ajuntament a parlar del tema per:
  – Vehicular reclamacions a MONBUS
  – Fer pressió política perquè belluguin el cul i facin veure que poden fer alguna cosa, aspecte aquest difícil quan no tens cap responsabilitat en el servei.
• PARES (dels estudiants que van a instituts d’Igualada). És la part afectada. No demanen un transport gratuït (de moment tot i que es qüestió de temps que ho facin) si no poder utilitzar els autobusos que disposen de places lliures i que fan el recorregut Òdena/Instituts/Òdena.

En un escrit el Faceboook un pare ha escrit que al Consell Comarcal els ha dit que han d’anar a l’Ajuntament a queixar-se. Al meu entendre això es una mala praxis i un desentendre’s del problema. Qui ha de permetre que puguin pujar alumnes a determinats busos és qui paga el servei o qui el gestiona, o tots dos. En cap cas és l’Ajuntament.

És el típic problema de tirar pilotes fora per part del Consell Comarcal ja que els càrrecs que hi ha allà, tot i ser electes com a regidors dels respectius ajuntaments, hi són posats a dit pels partits en funció del vots obtinguts per cada partit en les eleccions municipals a nivell comarcal.
Cal saber que els consells comarcals només disposen dels recursos que reben de la Generalitat i de la Diputació. Això vol dir que els recursos que entren al Consell són finalistes i tenen un destí concret del qual no es poden desviar. Un consell comarcal no cobra impostos als ciutadans com si que ho fan els ajuntaments, Generalitat i estat. El Consell, al meu entendre, tampoc té la solució al problema, almenys que jo sàpiga.

Aquesta és la foto inicial del problema, que es podria allargar molt més però que serveix per conèixer els actors i el paper de cadascun d’ells.

En el proper article explicaré que es va fer en el mandat anterior per millorar alguns aspectes que crec que cal seguir vetllant perquè es mantinguin. Altres coses a fer? Veurem.

Que ningú es faci massa il•lusions ni posi massa esperances en l’ajuntament ni en el Consell Comarcal. No hi ha diners i, com deia Rajoy, “un plato és un plato y un vaso es un vaso”.
Posar-se un mateix unes expectatives massa altes i impossible per irreals, per molt legítimes que siguin les aspiracions i per molt crític i enfadat que s’estigui no farà altra cosa que crear més frustració.

Aviat el segon capítol

NOTA: si en aquest escrit hi ha algun error en alguna dada agrairé que m’ho feu saber a pep@sintagmes.cat i immediatament corregiré l’error. Respecte a les opinions personals meves sobre aquest o qualsevol tema, ningú està obligat a llegir-me ni jo a respondre ni a rebatre cap opinió.