Necessita un tornavís o un casament?

Ahir dissabte dia 6 d’agost vaig assistir a un casament. El comentari és poc original, almenys per mi, si no fos perquè qui oficiava el casament era jo.

Aquesta setmana el Carles està de vacances fora de Catalunya i per tant com a 1r Tinent d’Alcalde he passat a ser alcalde accidental i en conseqüència qui casa als agraciats que ho vulgui fer a Òdena.

Resulta que a Òdena es fan molts més casaments del que un podria imaginar per la població del nostre municipi. Can Macià és un espai on, a més de cava, s’hi fan casaments. Millor dit, s’hi fa el tiberi de molts casaments. Una empresa d’Igualada que organitza banquets lloga l’espai de Can Macià com escenari de casaments (banquets).

La cerimònia civil de casament s’ha de fer en una dependència municipal i es per això que la Sala de Plens o el despatx de l’alcalde és el lloc on es realitzen.

Per un moment vaig dubtar de quina havia de ser la indumentària que, com alcalde que oficiava el casament, havia de portar per no desentonar massa. Al final em vaig mantenir fidel als meus principis i vaig considerar que una camisa i uns pantalons una mica arreglats complirien amb el requisit de celebrar un casament. Al cap i a la fi, per moltes persones el casament és una data recordada al llarg de la vida, per bé o per mal, tot sigui dit. Una indumentària per passar desapercebut i no ser part important de l’acte.

Puntualment la cerimònia va començar a les 10 del matí com estava programada. La sorpresa va ser que la parella agraciada es va presentar vestida absolutament de carrer. Però no només de carrer, si no de carrer quan estàs de vacances. Bermudes i un polo ell i un vestit d’aquest frescos ella. Els testimonis, suposo que per no desentonar, també anaven amb bermudes i polo ell i vestit fresc ella.

10 minuts van ser suficients per celebrar el casament. Cap fotògraf ni cap record. Res d’arròs, ni pètals de rosa, ni crits de visca els nuvis. Això si, el nostre ajuntament els va regalar els 4 bolígrafs amb els quals nuvis i testimonis van signar l’acta de casament. Res de malbaratament de recursos públics, no crec que surti ni a 50 cèntim el bolígraf. Potser haurem de reduir el pressupost de bolígrafs a la meitat.

Casar-se actualment es com aquell qui va a comprar un Bic Mac menú a un Mac Auto o un tornavís a la ferreteria.

Dubto que ningú recordi la darrera vegada que va anar a comprar un tornavís a la ferreteria i molt menys que ningú vagi a comprar un tornavís i es porti un fotògraf per deixar evidència de tan “important” fet. Tirar arròs en sortir de la ferreteria tampoc.

Els nuvis res coneixien d’Òdena i probablement no hi tornaran posar els peus mai més. En sortir els vaig recomanar que pugessin a la Torre del Castell. Potser ni em van fer cas.

Els nuvis van venir al casament procedents d’un hotel proper a Igualada on havien passat la nit. No els vaig preguntar si havien dormit junts abans de casar-se. Probablement si van a un casament amb polo i bermudes la pregunta quedava una mica fora de lloc. No la vaig fer ja que per dins ni jo mateix m’aguantava el riure…

Al casament em va acompanyar una administrativa de l’Ajuntament responsable del Registre Civil per assegurar que els papers eren correctes.

Al final em venen algunes preguntes al cap.

Quina taxa hauria de cobrar l’Ajuntament a uns nuvis de fora del municipi, que ni tan sols coneixien Òdena abans d’ahir, per ocupar un dissabte al matí, en ple mes d’agost, el temps d’una administrativa, el de l’alcalde i cedir la Sala de Plens?

La qüestió és, fins a quin punt un Ajuntament ha de donar un servei a persones que no són d’Òdena (en aquest cas eren de Barcelona) només pel simple fet que venen a un tiberi a un a finca d’Òdena que els prepara un càtering d’Igualada i necessiten fer un tràmit legal?

L’Ajuntament ha de donar servei a empreses de fora del nostre municipi que ofereixen el “pack de casament” i que comporta haver de realitzar un acte administratiu com aquell qui va a inscriure un nadó al registre de Barcelona perquè el nou vingut ha nascut a un Hospital de Barcelona?

NOTA: la foto és gentilesa de la Ramona. Els nuvis no van tenir el més mínim interès en perpetuar al casament.

3 thoughts on “Necessita un tornavís o un casament?

  1. Sóc la nóvia que tant li fa un tornavís o un casament, estic sorpresa de la seva opinió sense conèixer la història que hi ha darrera, abans d’ opinar hauria d’haver preguntat.

  2. No se que ha passat amb el meu comentari anterior que no surt, però aprofito per comentar-li que tregui la nostra foto, ja que ni el nuvis ni el testimonis amb autoritzat la seva publicació.

    Altre cosa, abans ha d’informar-se perquè nosaltres tenim fotos del nostre casament, inclòs una amb vostè així que no se a que ve l’ultim comentari.

    Salutacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *