Ahir mentre escoltava El Gran Debate de Tele5 vaig fer un twit que reprodueixo a continuació:

SINTAGMES.CAT (@stgmes) #dbtcataluña pq afirmen q hi haurà fractura a CAT? Jo fa 52 anys q em sento fracturat. El pare va morir a 83 i sempre es va sentir fracturat

Em va fer gràcia que diferents twittaires, probablement catalans, van fer RT (ReTwit). És la vegada que un twit meu ha estat més retwittejat. Això no té cap importància ja que estic parlant d’una desena d’RT.

De totes maneres, em va confirmar el que jo penso fa unes setmanes amb tot el que es diu sobre la camí cap a la independència, nou estat o dret d’autodeterminació. Concretament el que diuen PP, PSC-PSOE i C’s fent la política de la por.

Ni cas.

El que sí que em fa ràbia és veure els de la por dir que les propostes independentistes, de nou estat o d’autodeterminació, porten a la fractura. És indignant.

Voler canviar les coses crea fractura, segons els espanyolistes és clar, i en canvi mantenir la situació actual, que no descriuré perquè és coneguda por tothom, no fractura res. Quina barra!!

Tinc 52 anys i en fa 52 que em sento fracturat pel maltracta que representa viure a l’Estat Espanyol. El pare en tenia 82 quan es va morir. Va néixer el 1927 i des de 1936 que es va sentir fracturat. Del meu avi, republicà fins la medul·la i que va néixer el segle XIX ja ni en parlo.

Com és que no veuen els espanyolistes que ara estem fracturats molts catalans? No tinc dret a sentir-me fracturat i en canvi em volen fer creure que potser si som independents hi haurà gent que se sentirà fracturada?

Jo no desitjo que ningú se senti fracturat. Però jo tampoc vull sentir-me’n i porto 52 anys fracturat, i m’he aguantat. Ara ja dic prou.

Si en la situació actual hi ha qui se sent fracturat -com a mínim segurs jo i la desena que em van fer RT- i la independència comportarà que altres persones se sentin fracturades, el millor camí és el de la votació per decidir si canviem les tornes.

El dia 25 de novembre per fi sabrem quants ens sentim ara fracturats i volem deixar de sentir-nos-hi  i quants passaran a ser nous fracturats.

Sap greu, però per mi 52 anys ja són molts, i si sumem la fractura de moltes persones en els darrers 300 anys crec que ha arribat el moment de canviar els papers.

Una abraçada ben forta als que se sentin fracturats a partir del dia 25N. En qualsevol cas, viureu fracturats en un país més lliure i, sobretot, amb més recursos econòmics.

Cal alternar la fractura. Això sí, amb il·lusió!!!