Fan uns mesos, en campanya electoral de les municipals, vaig assistir a un acte organitzat per TICAnoia a la seu de la UEA en la qual els candidats d’Igualada explicaven les seves propostes relacionades amb les TIC. En el torn de paraula vàrem poder preguntar al ponent. Com que el ponent havia parlat durant la seva exposició de la necessitat col·laborar i mancomunar serveis entre els municipis de la Conca jo li vaig fer la següent pregunta:

‘Com és que ens parles de mancomunar serveis i no va ser possible mancomunar la recollida d’escombraries Igualada i Òdena quan l’Entesa governava a Igualada i vosaltres li donàveu suport?’

La resposta va ser del tot aclaridora.

‘Si Igualada mancomunava el servei de recollida d‘escombraries amb Òdena nosaltres, Igualada, no hi guanyàvem res i per contra se’ns encaria el servei. Això ve donat pel fet que Òdena té molt territori i molts nuclis dispersos i en canvi Igualada és molt més compacte, de manera que la recollida és molt més econòmica’.

La conclusió era clara, Igualada estava disposada a mancomunar el que calgués, sempre i quan Igualada no hi perdés res. No cal perdre necessariament res per compartir. Si el benefici de l’estalvi per mancomunar es reparteix proporcionalment al volum que genera cada municipi, es pot arribar a un punt en que, tant Igualada com Òdena, guanyessin millor preu si es contractava de manera conjunta la recollida. Per compartir o mancomunar cal, primer de tot ganes, de fer-ho. Poques ganes hi havia…

La setmana passada a Òdena es van recollir de diferents indrets del municipi fins a 30 camions de brossa de tota mena. Matalassos, rentadores, materials de construcció i un llarg etc. d’objectes i materials conseqüència d’actituds absolutament rebutjables. La Vanguardia se’n feia ressò.

Una part important de les runes i objectes són abocats per particulars o empreses que treballen en negre o amb activitats no declarades. Paletes, garatges de cotxes i altres persones que es guanyen la vida com poden però que després embruten i malmeten l’entorn, el d’Òdena, és clar.

Des d’Òdena netejarem com puguem el territori, però també assegurem que treballant de manera conjunta amb els Agents Rurals de la Generalitat que actuen com autoritat, portarem a la fiscalia tots els responsables d’actituds que malmetin el medi ambient que es detectin.

Un altre problema que tenim a Òdena és la recollida de gossos abandonats. Una altra actitud absolutament rebutjable i també penada per la llei. Cada recollida de gos té un cost que voreja els 500€, la qual cosa, per un petit ajuntament com Òdena, és dificultós d’assumir. Em va explicar l’alcalde d’un municipi de la comarca de dimensions més aviat reduïdes, que el problema de gossos abandonats no els és un problema, i no els preocupa. Amb una mica de sort si el gos camina cinc minuts sortirà del terme municipal, problema resolt i ja s’espavilarà el municipi veí.

He començat parlant de mancomunar servis i he acabat parlant d’abocaments incontrolats i gossos abandonats però tot això té una connexió molt fàcil i evident, mancomunar la recollida de gossos i la recollida de runes, materials d’abocaments incontrolats és absolutament necessari, fins i tot obligatori per justícia i solidaritat.

És cert que Òdena té un territori molt gran com també és cert que Òdena s’ha de fer càrrec de la recollia de brossa domèstica perquè és qui genera la brossa.

Però si una cosa clama al cel és que ni els gossos que es recullen a Òdena, ni les 300 tones de brossa recollides aquests dies són d’Òdena. IMPOSSIBLE!!!.

D’on procedeixen la majoria de gossos abandonats que es recullen a Òdena i d’on procedeixen les 300Tm de runa que hem recollit a Òdena? La resposta no és rotunda i és difícil assegurar-ne la procedència. No obstant i això no costa massa deduir que per una simple qüestió de volum i població, Igualada amb 40.000 habitants (Òdena 3.400) s’endú quasi tots els números per ser tant el punt d’origen de les runes dels abocaments com també el lloc de procedència de tants gossos.

M’agradaria saber, amb el petit terme que té Igualada (8 Qm2), quanta brossa de restes de construccions, neveres, rentadores, oli de vehicles, es recull en llocs descontrolats i poder-ho comparar amb el que només amb pocs dies s’ha recollit a Òdena (53 Qm2).

El govern d’Igualada no és culpable de la mala conducte dels igualadins però difícilment es trobaran restes de construcció d’obres il·legals a la Rambla o a la plaça de Cal Font.

La crisi està generant un nou problema d’abocaments de runes d’empreses il·legals que no poden anar als abocadors controlats degut precisament a que treballen il·legalment.

Els ciutadans han de ser conscients que donar feina a un paleta que honradament es vol guanyar la vida, però que no està legalitzat, genera uns residus que aniran a qualsevol camí d’Òdena o de qualsevol altre municipi veí amb poca població i amb territori ampli.

La crisi també provoca que alguns animals siguin abandonats i difícilment un gos serà abandonat al Passeig Verdaguer d’Igualada. Sempre és més ‘discret’ agafar el cotxe i deixar l’animal al bosc (i no serà pas cap bosc d’Igualada).

La neteja d’abocaments incontrolats cal perseguir-la amb totes les eines possibles però també cal compartir el cost de neteja amb Igualada.

La recollida de gossos i altres animals abandonats cal que sigui compartida amb Igualada.

En ambdós temes la Mancomunitat de la Conca hi té molt a dir.

No puc acabar l’escrit sense dir que les relacions entre els governs d’Igualada i Òdena són excel·lents. Amb la Mancomunitat s’està treballant en noves propostes per compartir serveis.

Anem pel bon camí, però no si val a dir en cap cas que no interessa mancomunar un servei perquè a un o altre els surt massa car. Cal més imaginació i més treball.

Tenim diverses iniciatives en marxa que en els propers mesos han de donar resultats i crec que seran uns primers passos per dotar d’eficiència els municipis i reduir despeses sense reduir serveis ni qualitat. N’estic segur.